Dinàmica territorial segregativa a Monterrey, Mèxic: el cas de ciutat solidaritat

Resum

Entre 1960 i 1980 l’Àrea Metropolitana de Monterrey (en endavant, AMM) experimenta un auge gradual de la seva estructura geoeconòmica, reduint la seva importància relativa de les manufactures i l’augment dels serveis, elevant la seva economia i participació nacional. Posteriorment, en el període comprès entre 1970 i 1990, l’AMM es posiciona com tercera ciutat en importància a Mèxic. En les últimes dos dècades, es consolida com a capital de serveis de la regió nord-oest de Mèxic. Això ha provocat un intens fenomen d’immigració cercant una millor qualitat de vida. El resultat ha suposat un creixement urbà amb certs impactes mediambientals i socials, una urbanització sense dotació d’equipament, alts costos i temps pel desplaçament, una fragmentació territorial, un increment d’inseguretat i una delinqüència organitzada.

Aquest estudi caracteritza i descriu les tipologies de segregació residencial i el seu impacte urbà en un àmbit constituït per fronteres físiques i socials que sorgeixen com a resposta a la creixent importància de la inseguretat. On la mitigació al fenomen s’ha reduït a muralles i dispositius de seguretat privada, com símbols d’estatus i distinció.

En aquesta línia es canalitza Ciutat Solidaritat, degut a que en ella s’han ubicat fraccionaments d’aquest tipus (classe mitja) rodejats de colònies tradicionals (classe baixa), la qual cosa accentua la diferenciació en la qualitat de l’habitatge dels diferents estrats econòmics. En l’anàlisi s’han utilitzat dades estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia, de Cadastre i de treball de camp, amb les que s’ha conformat el Sistema d’Informació Geogràfica. L’anàlisi empíric es realitza per mitjà d’estadístics descriptius, indicador sintètics de segregació i correlació.