Arquitectura vernacular a la Regió de Cuyo (Argentina)

Resum

Com és universalment acceptat el concepte d’arquitectura vernacular implica la consideració de certs aspectes tals com: a) les pràctiques edificatòries estan relacionades amb la saviesa popular i es transmeten a través de la tradició, amb poca o nul·la intervenció de professionals; b) implica la utilització de materials i tècniques locals; y c) es practica en àrees rurals on la modernització de l’edificació no ha arribat. En el cas de la Regió de Cuyo (Argentina), s’han d’afegir, a més a més, algunes condicions tals com l’adaptació dels edificis al clima sec i a la sismicitat. En aquest article es reporten els resultats d’una sèrie d’investigacions realitzades pel nostre equip durant alguns anys en aquest tipus d’edificacions i que han tingut com a finalitat el seu estudi: històric, de catalogació, de custòdia i de restauració. L’arquitectura vernacular, degut a la seva originalitat i autenticitat, representa una part important del patrimoni de la regió i, tot i així, es troba en una situació de vulnerabilitat degut al risc de perdre-la. L’objectiu d’aquest article és oferir una descripció breu sobre les tipologies més significatives, aportant exemples d’edificis que encara es preserven, en el context social, cultural i tecnològic en el qual foren creats. Mitjançant aquest anàlisi es pretén posar en relació aquestes tradicions edificatòries a la Regió de Cuyo amb aquelles predominants en l’àmbit general del con sud llatinoamericà. Entenent que es tracta d’un fenomen de llarga durada al contenir en sí mateix un procés històric.