Una investigació històrica i cultural sobre l’arquitectura vernacular iraniana

Resum

La necessitat de conserver les construccions històriques no és només un requeriment de tipus cultural, sinó també de tipus econòmic. Addicionalment al seu interès històric, el patrimoni cultural edificat i paisatgístic, és valuós en tant que contribueix significativament a l’economia al proveir d’elements que enriqueixen l’atractiu dels llocs en una època en la qual el turisme i l’oci s’han convertit en una indústria rellevant. Tot i això, la gran tradició d’edificació vernacular iraniana és encara poc coneguda a occident i ofereix bastants elements per descobrir que es deriven dels aspectes culturals i de les tècniques edificatòries. No només es tracta d’una tradició edificatòria encara viva, sinó també d’una font de coneixement en relació a l’ús dels recursos naturals y la reducció del consum energètic. En aquest article s’estudia el procés artesanal de construcció amb embans de fang en la tradició vernacular iraniana, el qual permet entendre les citades edificacions en el seu context cultural d’una tradició que es remunta segles endarrere. D’aquesta manera s¡expandeix el coneixement existent sobre aquestes edificacions amb terra, al temps que s’examina el seu comportament front el seu clima local, i que permet recolzar la idea de la seva preservació legal. Entre altres, l’article analitza diferents edificacions vernaculars, tals com pous de neu i gel, cisternes, molins d’aigua i sistemes de ventilació passius.