Projectes de regeneració urbana a Barcelona contra la segregació socioespacial (1986-2009): solució o mite?

Resum

Les ciutats europees deuen la seva configuració urbana a complexes processos de canvi social amb transformacions dinàmiques, simultànies i concurrents a l'espai. Totes aquestes complexes estratègies d'assentament i mobilitat residencial es materialitzen en el territori reflectint dinàmiques de concentració i desagregació socioespacial canviants.

Des de mitjans dels anys 80, el municipi de Barcelona va introduir una sèrie de programes de renovació urbana, els Projectes Especials de Reforma Interior (en endavant, PERI), amb l'objectiu d'intervenir en els barris més deprimits del centre de la ciutat afectats per un descens progressiu de la població, un fort deteriorament de les condicions de l'habitatge, serveis inexistents o inadequats i infraestructura obsoleta. L'enderrocament selectiu (o esponjament) va ésser un mecanisme clau per crear nous espais oberts en un centre urbà altament densificat i deteriorat, mentre les famílies afectades pels enderrocaments eren re-allotjades en habitatges de nova construcció properes a les zones afectades.

Aquest article té com a objectiu avaluar i comparar els efectes socials dels projectes de regeneració urbana que van afectar a aquests dos barris entre 1985 i 2009, amb atenció especial al rol jugat per la població estrangera del Districte en aquest procés de transformació del centre històric. L'anàlisi longitudinal de caràcter quantitatiu presentat utilitza variables sociodemogràfiques per avaluar els canvis generats i analitza com l'increment d'immigrants en el centre històric (actualment entorn el 40% de la població) podria haver alterat els resultats esperats dels programes de regeneració urbana implementats.