¿Redueix el policentrisme el consumo de sòl urbanitzat? Una primera aproximació per les set àrees metropolitanes espanyoles

Resum

L’aparició de sistemes progressivament extensos, on els límits entre el camp i la ciutat han estat erosionats, han dominat l’escena a partir de la segona meitat del segle passat. D’aquesta manera, el creixement compacte per continuïtat ha perdut pistonada a favor del creixement per dispersió de baixa densitat. Així, el sòl, un dels recursos més limitats, ha estat devorat d'una manera vertiginosa. En pro de la sostenibilitat, les agendes dels planificadors territorials han situat al policentrisme com una alternativa a la dispersió. En aquest article es pretén analitzar fins a quin punt el policentrisme està correlacionat amb el consum de sòl. Per això, a partir d’informació sobre població, feina i consum de sòl de les principals metròpolis espanyoles, es construeix un model de regressió on la variable dependent és el consum de sòl i les independents els indicadors associats amb l’estrucutra de la matriu territorial, de l’estructura urbana (inclòs el policentrisme) i de l’estructura de les activitats econòmiques. Els primers resultats suggereixen que l’impacte del policentrisme sobre la reducció de consum de sòl és incipient i que altres factors, com el tipus d’activitat econòmica dominant, la fragmentació de teixits urbanitzats o la complexitat de la matriu territorial, sobreposen la seva importància en l’explicació del sòl consumit per càpita.