Model d'avaluació de l'eficiència energètica i ambiental, de l'estructura d'activitats i la mobilitat, de la Regió Metropolitana de Barcelona: EVALÚAMET

Resum

La problemàtica de les dinàmiques urbanes recents denoten un acusat procés de descentralització tant de la població com de les activitats econòmiques, amb importants fluxos de mobilitat i impactes significatius a l’entorn natural. Això planteja grans reptes en la formulació de polítiques urbanes, al requerir la incorporació sistemàtica de criteris de sostenibilitat social i ambiental en els processos de desenvolupament i avaluació de plans i programes. A escala del planejament, s’aprecia una dissociació operativa en l’elaboració de plans de transport i d’ordenament, una diferència significativa en els mètodes quantitatius de suport a l’elaboració del planejament territorial, una avaluació social i ambiental dissímil en el que es refereix a criteris i tècniques i a l’absència d’una visió integrada i territorial en l’elaboració dels citats plans.

Pel citat fins ara, es va construir un procediment per avaluar l’eficiència ambiental i social de la funcionalitat d’àrees metropolitanes basat en un model integrat de transport i de sòl, que permeti avaluar explícitament l’eficiència social i sobre tot ambiental del funcionament de les ciutats en relació a les activitats instal·lades en el territori i als fluxos que aquestes generen. El disseny del model es va adequar a la disponibilitat d’informació, però mantenint una coherència en tot el procés de càlcul (utilitzant tècniques pertinents en cada tema, però no les més complexes ni avançades), ja que el valor de la proposta és la integració de temàtiques. Els models i submodels implementats presenten un bon funcionament, però necessàriament l’aplicació ha de ser diferencial de la situació amb i sense projecte. Els resultats del model han de ser considerats com una tendència de comportament, avaluant l’eficiència de plans o projectes respecte de la situació base. L’aplicabilitat del model és variada i útil en la mesura que posen de manifest els efectes tradicionalment coneguts com indirectes (sistèmics) dels projectes.