Una peculiar càrrega urbanística: la cessió obligatòria i gratuïta de sòl no urbanitzable protegit en l’ordenació urbanística valenciana

Resum

El desenvolupament urbanístic sostenible vertebra, en gran mesura, la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge. Aquesta llei i el seu posterior desenvolupament reglamentari recullen abundants manifestacions concretes d’aquesta idea rectora. Una d’elles consisteix en que el planejament urbanístic ha de delimitar els sòls no urbanitzables protegits en una proporció equivalent al sòl urbanitzable que el pla preveu. El motiu d’aquesta delimitació recau a que els propietaris de sòl, en el moment de la transformació del sòl urbanitzable en urbà, hauran de cedir a l’administració pública una quantitat equivalent de sòl no urbanitzable protegit que tindrà caràcter de dotació pública. La finalitat que es persegueix és oferir a l’ús públic zones que acullen valors naturals, contribuint així a una major qualitat de vida urbana. En aquells casos que, excepcionalment, no es pugui realitzar la cessió per no existir sòl no urbanitzable protegit en el municipi, la cessió pot realitzar-se en un altre municipi o substituir-se per un equivalent econòmic que serà destinat al finançament de programes i projectes per la sostenibilitat i la qualitat de vida. S’estudien les tècniques concretes de gestió previstes pel legislador.