Configuració urbana i potencial solar a les façanes: un cas d’estudi a la regió mediterrània

Resum

L’accés de la radiació directe a les façanes i les conseqüents oportunitats d’ús solar passiu depenen, en gran mesura, de la geometria del canó urbà (o secció urbana). Els principals factors que determinen la major o menor influència de les obstruccions son: la relació entre l’altura dels fronts edificats i l’ample del carrer (H/W) i l’orientació de la trama de carrers.

La present investigació pretén analitzar la relació entre aquests dos paràmetres i els guanys d’energia a les diferents façanes d’un bloc urbà amb pati central que s’escull com cas tipològic d’estudi. El concepte de potencial solar vertical constitueix una eina útil per avaluar i comparar la resposta de diferents configuracions urbanes front als requeriments tèrmics i lumínics, en l’àmbit de la Regió Mediterrània, tant en termes quantitatius com sota l’aspecte qualitatiu.

Els resultats de l’anàlisi proporcionen informació rellevant i útil per l’elaboració de línies guies de disseny que apunten a millorar el rendiment solar i l’eficiència energètica dels teixits urbans.