Un enfocament instrumental obert. El cas dels plans directors urbanístics a les comarques centrals de Catalunya

Resum

Durant les dues primeres dècades democràtiques, tot i que Catalunya compta amb una llei de política territorial pròpia, l’ordenació territorial resta com un propòsit abstracte i distant de la societat. A finals de 2003, no obstant, es reafirma la confiança en el planejament territorial. En aquest context, la implementació dels Plans Directors Urbanístics permet articular els múltiples nivells del model territorial determinat per l’administració autonòmica catalana (2003-2010). Tot i així, a la pràctica, la diversitat d’enfocaments metodològics dels redactors evidencia que la oportunitat instrumental dels Plans Directors Urbanístics transcendeix la coordinació plurimunicipal. Aquests no són instruments tipificables; la seva flexibilitat potencial permet adequar la seva influència a la singularitat de cadascun dels territoris abordats. L’objectiu d’aquest article radica en definir les aportacions innovadores i la especificitat instrumental dels Plans Directors Urbanístics mitjançant un estudi de casos comparats.