Cinc decenis de teoria de l’arquitectura a Cuba (1963-2013) i un diàleg intergeneracional: entrevista a Roberto Segre

Resum

L’actualitat imposa reptes transcendentals per Cuba. En l’àmbit urbà arquitectònic, poden resumir-se en la necessitat de solucionar certs conflictes, alguns heretats del passat colonial i la República, i altres emergits a la Revolució. Acceptant que la praxis generalitzada des de 1959 ha deixat certa frustració respecte la utopia del projecte social emancipador, l’article reflexiona sobre l’esdevenir de la teoria transgressora respecte el marxisme ortodox, condueix a analitzar els condicionants que marquen l’ensenyament a la Facultat d’Arquitectura de l’Habana, els fonaments promulgats i les dificultats d’incorporar-los a la pràctica quotidiana. Un diàleg entre dos arquitectes de diferents generacions que han estat professors a la Disciplina de Teoria i Història en la citada institució en moments diferents, s’intercala amb l’anàlisi d’altres escrits sobre aquesta problemàtica.