Dispersió urbana a àrees metropolitanes policèntriques no coordinades. Anàlisi del cas asturià mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica

Resum

El creixement urbà dispers és un dels problemes principals als que s’enfronta l’urbanisme actual. Ciutats excessivament disperses generen més contaminació i condicions de vida menys saludables. Les polítiques urbanístiques actuals tracten de frenar la tendència de les societats avançades a generar ciutats disperses. Una àmplia literatura ha tractat de comprendre les causes d’aquest fenomen de cara a orientar polítiques que l’aturin. Diversos estudis han destacat sobre la descentralització politicoadministrativa a escala local com un factor que impulsa les probabilitats de creixements urbans dispersos. A Europa no existeixen molts casos que optin per una descentralització interna com si passa a Estats Units, però sí que existeixen múltiples coses de noves àrees metropolitanes nascudes a partir del creixement de ciutats mitjanes pròximes entre sí i, per tant, internament descentralitzades. Només a Espanya hi ha més de 60 casos que poden assimilar-se a aquest tipus d’àrees metropolitanes emergents. En aquest treball estudiem en detall el cas d’Astúries, regió al Nord d’Espanya on està naixent una àrea metropolitana a partir del creixement de tres ciutats de mida mitjana molt properes entre sí i de similar mida i jerarquia. Aplicant Sistemes d’Informació Geogràfica a les dades d’aquesta regió, podem contrastar vàries hipòtesis respecte les tendències de dispersió urbana en aquest tipus d’entorns metropolitans emergents. El nostres resultats ens porten a confirmar que aquest tipus de conurbació és especialment propensa a generar un creixements dispers degut al comportament de les unitats locals petites que queden integrades en el nou espai metropolità. No obstant, aquestes tendències seran fàcilment evitables integrant políticament l’àrea metropolitana.