La regeneració urbana en el dilema

Resum

L’esgotament de l’expansió urbana ha obligat al sector de la construcció a plantejar-se alternatives a les del pur creixement, base i motor del recent boom immobiliari, però també impulasor d’una llarga etapa de desenvolupament de més de dos segles que arriba a la seva fí. Amb aquesta intenció s’ha aprovat el 2013 la Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes, englobant sota aquesta denominació la regulació de les operacions de transformació de la ciutat existent. En aquest article s’analitzen les estratègies, els objectius, els mètodes i instruments per portar a terme les polítiques d’intervenció i transformació del consolidat urbà, evidenciant les limitacions d’uns plantejaments que ignoren la realitat d’un parc edificat obsolet, necessitat d’intervenció, però detentat per propietaris en gran mesura escassament solvents, unes operacions que requeriran una potent intervenció pública, una política d’habitatge allunyada dels patrons purs de foment de l’activitat immobiliària habituals al llarg del segle XX. L’alternativa és la privatització de l’acció regeneradora, com una sequela de co0nflictes socials front la previsible incapacitat d’una porció significativa dels actuals propietaris per afrontar els gastos derivats que amb aquesta norma devenen deures ineludibles.