Ecos del Nord: l’illa híbrida en el projecte per l’Avinguda de València al mar de Fernando Moreno Barberá (1959-60)

Resum

El treball presenta i analitza un projecte urbà no realitzat, fins ara inèdit: el polígon de l’Avinguda de València al Mar de 1959-60, l’autor del qual és l’arquitecte Fernando Moreno Barberá. La informació relativa a aquest projecte -memòria i plànols- procedeix directament de la documentació de l’expedient municipal, que es conserva a l’Arxiu de Planejament de l’Ajuntament de València.

L’interès del projecte per València al Mar està en que, a diferència del que era comú en els polígons d’habitatge de l’època, el seu àmbit és la ciutat creixent i no la seva extensió perifèrica. Ens permet, per tant, analitzar un exemple significatiu, per l’entitat del seu autor, del mode en què es planteja a finals dels anys 50 al nostre país la intervenció en els teixits consolidats -la reconstrucció de la ciutat existent, en definitiva- des dels principis de l’ordre obert propis de l’urbanisme modern.

L’article posa en relació el projecte de València al Mar amb els referents que l’inspiren a Anglaterra i Suècia, com el Hötorget d’Estocolm, demostrant que la pràctica urbanística, en el cas de Moreno Barberá, es recolza en el coneixement dels projectes més destacats del momento en el context europeu. polítiques públiques i avaluem els inconvenients d’aquest procñes, incloent les relacions sovint incòmodes entre els grups tradicionals de la comunitat i els defensors de les solucions de disseny.