Edificis amb escala de paisatge. Agadir de OMA i Yokohama de FOA

Resum

L’objectiu d’aquest article és estudiar la relació entre l’escala dels edificis i l’escala del paisatge, tant urbà com natural, en el que es troben. En aquest s’analitzen dos casos d’estudi realitzats respectivament per un mestre i els seus deixebles, situats al Marroc i a Japó, un Hotel i una Terminal Marítima. La principal raó per estudiaraquests dos exemple és que ambdues propostes utilitzen l’escala del territori en la que es troben. La representació gràfica d’aquests és important cara a conseguir els seus propòsits projectuals, per tant, les eines utilitzades també són analitzades. Els estudis que realitzen aquests projectes són també majors en escala i mida que els estudis tradicionals: OMA y FOA. Els citats projectes, que es situen respectivament a Agadir i Yokohama, no són projectes de gran envergadura, però sí de gran escala. La principal troballa és que ambdós són projectes que, sense ésser extramadament grans de dimensió, si ho són en escala, ja que en ells es fa referència a una escala superior a l’arquitectònica, utilitzant la geometria i l’estructura del mega-territori en el que es situen, per tant poden considerar-se mega-infraestructures en el citat territori, esdevenint en la seva prolongació i no només simples objectes que es dispositen en aquest. Són topografies operatives d’aquest i es presenten com una estratègia projectual molt interessant per projectistes i investigadors de la integració a nivell escalar i programàtic dels edificis en el seu entorn.