Evolució històrica de dues destinacions turístiques internacionals. Costa Canària i Costa Brava

Resum

La Costa Canària i la Costa Brava són actualment dues destinacions madures en l’òrbita del turisme internacional que han contribuït decisivament a la consolidació del model del turisme de vacances de sol i platja a España. Si bé van partir d’una situació completament diferent en l’etapa inicial de l’activitat turística a finals del segle XIX, d’acord amb contextos geogràfics i socioeconòmics diferencials, van convergir en el moment d’eclosió del turisme de masses a partir de la dècada dels 60, pel que els seus respectius desenvolupaments comparteixen molts elements comuns en relació als processos econòmics, les formes d’ocupació del territori, l’expansió urbanística i la seva articulació amb grans infraestructures de transport, així com les tipologies arquitectòniques creades massivament pel temps d’oci. Tot i la tendència seguida en ambdós casos en l’elaboració d’un producte estandarditzat i recognoscible a nivell mundial, les Canàries i la Costa Brava han preservat valors singulars i contrastats dins del model de sol i platja, i això s’ha convertit en un potencial de regeneració i valoració de la identitat dels seus territoris costers en un moment en que l’emergència d’una consciència d’estancament econòmic, a la par amb la degradació irreversible dels paisatges, protagonitza el debat sobre les zones turístiques. L’anàlisi comparatiu que aquí es presenta aborda amb major complexitat aspectes essencials del cicle de vida del fenomen turístic en els dos casos d’estudi i pretén aportar claus per a la seva projecció front estratègies futures d’intervenció.