Turisme, paisatge i urbanisme: un diàleg necessari

Resum

Com amants ara cecs, ara despitats, turisme i paisatge han mantingut a través de l’urbanisme una intensa i tants cops conflictiva relació durant les darreres dècades, des de la ignorància mútua o la demonització maniquea, fins reconèixer-se estretament interdependents. Aquesta evolució ambivalent es reflecteix en bona mesura en els estudis duts a terme per part dels investigadors del nostre Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (CUOT), tant a través de l’exercici professional, com des de la reflexió acadèmica. En nombrosos plans, projectes, articles i tesis doctorals realitzats per professors del DUOT, es poden arribar a distingir quatre períodes ben diferenciats. El seu repàs ens permet destacar avanços en el coneixement disciplinar, però així mateix importants reptes pendents. No es tracta, òbviament, d’etapes estanques, sinó que les temàtiques abordades, i, fonamentalment, la relació que s’hi estableix en cada una d’elles entre turisme, paisatge i urbanisme, deixen poc a poc de ser predominants i altres se’ls hi van superposant, a l’inici, i reemplaçant-les després, a la manera dels paradigmes de Kuhn. En aquest text intentaré mostrar, ni que sigui esquemàticament, les característiques bàsiques de cadascun d’aquests períodes.