La qüestió del paisatje en la reinvenció de les destinacions turístiques madures. Màlaga i la Costa del Sol

Resum

En l’actualitat hi ha nombrosos estudis sobre el paisatge turístic i la recuperació de les destinacions turístiques, però existeixen escassos referents que ho facin des del projecte arquitectònic. En aquest article es proposa fer una revisió del concepte d’embelliment associat a la reinvenció de les destinacions turístiques i de la seva substitució per la idea de paisatge com a instrument per a reinventar el turisme. El turisme és un dels fenòmens urbanístics i territorials més importants de la segona meitat del segle XX i una matèria que pràcticament no ha estat considerada en el debat arquitectònic. L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar el paper de l’Arquitectura (Edificació, Urbanisme, Ordenació del Territori i Paisatgisme) en la configuració de l’espai turístic. Per això, es segueix el mètode històric basat en l’estudi de l’evolució de la qüestió de l’embelliment i el paisatge des de finals del segle XIX fins els nostres dies. Les principals conclusions són que el concepte d’embelliment està associat al de destinació turística; i que es poden distingir dos moments en la comprensió del projecte de paisatge en relació a la destinació turística: el d’enfoc estètic i l’ecològic. En aquest article es pretén ressituar el discurs actual de regeneració de les destinacions madures des del paisatge –de la segona costa i les infraestructures verdes- dins de la seqüència històrica que s’inicia amb la idea d’embelliment per passar al de reinvenció del paisatge com a estratègia per donar nous usos per a antics territoris.