De la destinació a la ciutat. La reformulació urbana de les destinacions turístiques costeres madures. El cas de la Costa Daurada central

Resum

Aquest article explora l’evolució urbana de les destinacions turístiques litorals. Es basa en l’anàlisi de la planificació urbanística de tres municipis de la Costa Daurada central a Catalunya. S’organitza en forma de cas d’estudi, de manera que s’avalua com, tant la pràctica urbanística com els propis plans que han regulat el seu desenvolupament i, en particular, el planejament parcial dels municipis de Salou, Vila-seca i Cambrils, han evolucionat des de plantejaments turístics fins a estratègies de consolidació urbana. D’aquesta manera, l’article permet avaluar com en el cas de les destinacions analitzades es produeix una dinàmica evolutiva a escala local, en la que el concepte tradicional de destinació de sol i platja deixa pas, des d’una perspectiva urbanística i en una etapa de maduresa de la destinació, a la configuració d’espais urbans homologables als propis de ciutats mitges de la seva mateixa dimensió (entre els 20.000 i 35.000 habitants). La hipòtesi fonamental de l’enfoc desenvolupat es pot definir de la següent manera: el resultat de la dinàmica d’urbanització turística a mig termini en països mediterranis desenvolupats amb entorns urbans complexes, com és el cas de Catalunya, pot ser un factor fonamental de creació de noves estructures urbanes tant des de la perspectiva funcional com estructural. En això juga un paper fonamental la transformació dels espais residencials de caràcter vocacional ocupats per segones residències, en espais hàbils per la residència permanent. Tal i com es demostra empíricament en aquest article, els canvis en els criteris de planificació de tals espais, especialment en la darrera dècada, ha estat crucial pel cas dels tres municipis analitzats en la Costa Daurada central catalana i expliquen la seva transformació des de simples destinacions turístiques a uns espais que, a més d’allotjament per a visitants, incorporen dinàmiques estructuralment pròpies de les ciutats convencionals.