Reforçar la resiliència socioecològica de les destinacions turístiques: el cas de la Badia de Roses (Costa Brava)

Resum

L’article aplica el concepte de resiliència, originari de l’ecologia i l’enginyeria, a destinacions turístiques de sol i platja per a explorar la seva capacitat d’adaptar-se a les crisis, ja sigui d’origen econòmic o ambiental. El cas d’estudi és la Badia de Roses (Costa Brava), un territori caracteritzat per una gran diversitat natural i de models turístics, fruit d’una evolució diferenciada dels seus 4 municipis costers. Front a l’actual preocupació per la crisis i les previsions del canvi climàtic es discuteixen estratègies per afrontar aquestes amenaces amb els menors costos possibles. Els mètodes utilitzats inclouen la revisió de fonts secundàries i estadístiques per a reconstruir els antecedents de l’àrea. Així mateix, s’han realitzat una sèrie d’entrevistes en profunditat a actors claus per a conèixer la seva percepció i les propostes que es plantegen des de la realitat local. A nivell estratègic, es reconeix la necessitat de buscar capacitats per conjugar atractius i complicitats entre el model turístic de sol i platja i el turisme verd, històricament ignorats entre ells. A nivell més local les possibilitats per promoure la diversificació i desestacionalització deuen singularitzar-se segons el context, des de la restauració i conservació de la qualitat ambientat en fronts litorals fins el de la reforma urbana i la reinvenció del model en espais on l’artificialització i especialització urbanístiques és insostenible. Es suggereix incrementar la percepció del canvi, enfortir la identitat local i promoure la col·laboració en xarxa i la participació ciutadana, com a estratègies per a reforçar la resiliència d’aquestes destinacions litorals.