Desigualtat i habitatge

Resum

El sistema d'habitatge a Espanya presenta dificultats greus per assegurar el dret a l'habitatge digne i assequible per al conjunt de la població; dificultats que paradoxalment no es deuen a la insuficiència d'oferta. En les circumstàncies actuals, aquest dèficit s'està traduint en un augment molt significatiu del nombre de persones en risc de pobresa i d'exclusió social. A l'article s'analitza com enfront les dificultats estructurals del sistema, la despesa pública resulta totalment insuficient, fet que aprofundeix la bretxa de la desigualtat i agreuja la pèrdua de cohesió social. Ningú s'atreveix a negar que l'habitatge sigui un dels pilars que sustenta l'Estat del Benestar a Europa, juntament amb la salut, l'educació, els serveis a les persones, però aquest article vol fer èmfasi en el fet que es tracta del pilar amb menor reconeixement com a tal, i fins i tot, amb el menor tractament teòric. A l'article s'analitza com aquesta menor consideració del vector habitatge es fa evident en la concreció pràctica de les polítiques públiques i en el volum de despesa pública en protecció social. Es veu també, com en el cas d'Espanya (i de Catalunya), la minusvaloració aconsegueix els nivells més alts i més preocupants, dins del conjunt de països de la Unió Europea, i influeix de forma decisiva en les taxes de pobresa i d’exclusió social.