Polítiques estatals en àrees de rehabilitació integral, tipologia urbana i vulnerabilitat social

Resum

Durant els anys de boom immobiliari l'obtenció de plusvàlues a través del desenvolupament d'operacions d'obra nova va ser portada fins a les seves últimes conseqüències. Ja en els anys previs a l'esclat de la bombolla immobiliària, i amb major força després d'aquest, les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana s'han presentat com una sortida per a un sector en crisi. Però no només aquest pot ser l'objectiu, és necessari considerar la rehabilitació en àrees urbanes com una eina pel reequilibri de la ciutat fragmentada i la incorporació dels seus habitants i espais al projecte de construcció de la ciutat democràtica. Tenint en compte aquesta dualitat, hem de plantejar-nos diverses qüestions: Quina ha estat fins ara l'evolució de les polítiques de foment de la rehabilitació urbana? Com és el procediment que articula i gestiona el transvasament d'ajudes al sector privat? Sobre quines àrees de la ciutat han recaigut els ajuts?

Per donar resposta a aquestes preguntes hem analitzat els programes de rehabilitació en àrees desenvolupats en les últimes dècades a través del finançament dels Plans d'Habitatge estatals. El treball d'una banda se centra a desgranar els documents que conformen el marc legal dels plans d'habitatge, analitzant els programes i els mecanismes disponibles per a la rehabilitació d’aquestes àrees  àrees. Per una altra, s'analitzen les àrees declarades en ciutats de més de 50.000 habitants i capitals de província, amb l'objectiu d'avaluar la magnitud dels ajuts estatals i l'evolució del seu impacte a la ciutat consolidada i a les promocions perifèriques.