Efecte barri i desigualtats: evidències per desmitificar les polítiques urbanes de diversificació residencial

Resum

A banda i banda de l’Atlàntic, s'estan desenvolupant recurrentment polítiques socials i de barreja de tipus de tinença com a mecanismes per confrontar la privació i reduir les desigualtats socials, encara que sense una evidència clara, i amb polítiques sovint causants de gentrificació, polarització social o dispersió cap a àrees perifèriques. Aquest article examina si la diversificació del règim tinença de l'habitatge és un mecanisme de mitigació de la privació en termes d'oportunitats de creixement socioeconòmic (producció) i accés als recursos (consum), contribuint empíricament a debats més amplis sobre desigualtat, segregació i efecte barri. Mitjançant una anàlisi longitudinal quantitativa i qualitativa, s'analitza fins a quin punt existeixen al Gran Londres més oportunitats i accés a recursos per a residents en lloguer social que viuen en barris de tinença mixta que per a residents en lloguer social que viuen en barris amb concentració de lloguer social. D'acord a l’Índex de Privació Múltiple (IMD per les seves sigles en anglès) es poden contrastar i desvetllar canvis en els nivells de privació, així com estudiar correlacions entre règim de tinença, ètnia, nivell d'ingressos, localització, assequibilitat del barri i privació. L'estudi demostra que les persones residents en lloguer social tenen diferents oportunitats i accés a recursos, però aquestes no depenen o milloren d'acord al nivell de mescla de tinença al barri. Per contra, allò que és crucial és la integració d'ambdues polítiques: les polítiques d'integració de barris i les polítiques centrades en la gent, així com l'accés desmercantilizat a serveis de benestar (com educació, formació i oportunitats d'ocupació). A més, l'article disputa l‘IMD com a base empírica per a la formulació de polítiques públiques i qüestiona l'efecte barri.