Una visió comparada de l’habitatge social a Europa. El cas de Barcelona i Londres

Resum

La política d’habitatge a Europa està caracteritzada per la diversitat, no existeix un model únic de gestió de l’habitatge o de concepte d’habitatge social. Cada país té els seus propis criteris per afrontar el problema de l’habitatge, i es troben diferents visions de gestió en relació a la població que cal atendre, el règim de tinença, la grandària dels habitatges, entre d’altres. Aquesta diferència d’enfocaments està relacionada amb els diferents models de l’Estat de Benestar (Arbaci, 2007; Balchin, 1996; Kemeny, 1995). El Regne Unit encapçala els països amb una gran intervenció Estatal (invertint més del 3% del PIB en polítiques d’habitatge) i compta amb els sectors d’habitatge social de lloguer més extensos (≥ 20%), contràriament al cas Espanyol que inverteix com a màxim un 1% del PIB i compta amb un escàs 2% de l’estoc en habitatge de lloguer social.

Aquest article presenta una síntesi de les principals diferències en el model de gestió de l’habitatge social a Barcelona i Londres, i considera, a més a més, el problema de l’habitatge des d’un punt de vista social i espacial que no pot ser analitzat separadament del seu entorn urbà, ja que com expressa Cortés: “cada habitatge pertany a un context espacial que s’imposa als seus habitants” (2000:310), prenent com a casos d’estudi dues àrees de construcció d’habitatge social en massa (La Mina a Barcelona i North Peckham a Londres) on cada Estat ha realitzat grans inversions de regeneració urbana per pal·liar els diversos problemes socials que presentaven, producte de l’alta concentració de pobresa i escassetat de serveis característics dels polígons residencials dels anys 60 i 70.