Arquitectures sense arquitectes: la mirada de Luis Barragán per les arquitectures del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà

Resum

La Casa-Estudi que va construir Luis Barragán, a la ciutat de Mèxic el 1947, fou una de les diverses propostes a la resolución d’una crisi generalitzada que tant l’arquitectura moderna com l’Estil Internacional a Mèxic s’enfrontaven en aquest periode. La insatisfacció de l’ortodòxia moderna es va notar a diferents parts del món; portant a tota una generació d’arquitectes a buscar referents i a empendre propostes que poguessin remediar o bé complementar un projecte de modernitat aparentment inacabat.

La ruptura que es detecta en el treball arquitectònic de Luis Barragán, a mitjans de la década dels anys quaranta, coincideix amb una sèrie d’inquietuds culturals d’altres arquitectes que desitjaven enriquir el seu bagatge arquitectònic amb les construccions localitzades a la regío del Mediterrani. Paral·lelament, Luis Barragán va desenvolupar un interés en les arquitectures anònimes i aquest pot apreciar-se en la gran col·lecció de llibres i revista de la seva biblioteca personal.

En efecte, a través d’aquest article, el lector es donarà compte de la multiplicitat d’imatges i textos de referencia que, conformaren una part significativa de l’imaginari de l’arquitecte. D’igual forma, aquests definiren la seva postura crítica, la qual va recolzar bona part de l’arquitectura durant els anys 50 i 60. És a dir, lluny d’ubicar l’obra barraganiana en la línia  d’arquitectures regionalistes, aquesta será més bé el resultat d’una oscil·lació entre tradició i temps present. Per tant, aquest diàleg s’apropa més a la visió d’una modernitat contruïda des d’una relació complexa i retroalimentada entre dos o més pols.