Espai públic i identitat a la ciutat turística del litoral. Cas Puerto Vallarta-Badia de Banderes, Mèxic

Resum

En aquest article s'analitzen quatre factors o sentits, sentit de reconeixement, sentit de pertinença, sentit de permanència i sentit d'apropiació, (Tamayo, 2005), que relacionats a l'espai públic, integren la identitat urbana dels habitants dels barris i colònies de la ciutat turística avui reconeguda com a zona metropolitana turística Puerto Vallarta-Badia de Banderes i es reprèn el valor de la qualitat de l'espai públic. En els últims anys, de la mà de nous processos econòmics, polítics i culturals, en moltes ciutats específicament en les turístiques, s'han produït canvis de fesomia i de composició poblacional, d'activitats, i amb això certes imatges i percepcions han tendit a desaparèixer alhora que sorgeixen de noves.

L'espai públic destinat a les àrees de trobada, en molts casos les colònies i barris estudiats han perdut el sentit d'identitat per part dels habitants, és per conseqüència un espai que deixa de ser considerat com a lloc. Aquests llocs comporten a un abandonament i al desaprofitament de l'espai físic en el context on se situen, generant una percepció negativa per part dels veïns i visitants a aquests espais, al mateix temps es converteixen en espais degradats que la ciutadania evita i tracta d'eliminar del seu imaginari urbà. Atès aquest escenari, el present treball intentés dilucidar a què remet aquesta identitat urbana, entenent que la pregunta per la gènesi d'aquest tipus d'identitat resulta un pas previ imprescindible per després poder analitzar els discursos sobre la seva mutació o desaparició.