Regulació urbanística d'àrees de piedemonte en ciutats llatinoamericanes. Anàlisi crítica de la normativa internacional i el marc regulador de la ciutat de Mendoza

Resum

En les últimes dècades, les ciutats llatinoamericanes han experimentat un marcat creixement com a conseqüència directa de l'alta taxa demogràfica i de la transformació de les estructures econòmiques. En particular, l'expansió urbana a Mendoza (Argentina) ha seguit dues direccions: l'una, cap a l'oasi irrigat, limitada zona de producció agrícola i una altra, cap a l'oest, sobre el piedemonte, de marcada vulnerabilitat ambiental. Per tal d'assegurar la sostenibilitat del desenvolupament urbà de l'Àrea Metropolitana de Mendoza – l’AMM, és imperatiu regular el seu creixement.

En aquest context, la present investigació fa una revisió bibliogràfica crítica de les normatives existents en matèria d'ordenament del piedemonte a nivell mundial, amb l'objecte de detectar pautes que han acompanyat el creixement urbà d'altres ciutats de piedemonte, i comparar els seus principis rectors amb aquells que ha fixat el marc regulador de Mendoza a fi de descobrir les seves fortaleses i debilitats. S'observa que tot i que en els últims trenta anys, la província ha tractat d'ordenar aquest creixement mitjançant un conjunt de reglamentacions, la urbanització del piedemonte no contempla la seva vulnerabilitat ambiental i indueix a un constant deteriorament de l'ecosistema.

Finalment, la present investigació pretén sistematitzar l'estat de l'art i contribuir de manera original, al desenvolupament de regulacions que contribueixin a la sostenibilitat de l'expansió urbana en zones de piedemonte.