Reptes urbans i mediambientals per a una gestió del patrimoni cultural en quatre ciutats del Carib: Havana, San Juan Viejo, Santo Domingo i Cartagena de Indias

Resum

La declaració de Patrimoni Mundial a diversos centres històrics del Carib ha suposat el motor de desenvolupament d'aquestes ciutats a nivell local i fins i tot nacional. Aquest reconeixement ha comportat una sèrie de mesures legals per a la protecció dels seus béns culturals que, però, no han tingut molt en compte l'evolució urbanística i mediambiental de l'urbs i un altre tipus de plans que s'anaven desenvolupant en paral·lel. A partir de quatre casos d'estudi seleccionats del Carib, l'article estudia els reptes a què s'enfronten aquestes ciutats en el segle XXI i analitza la vinculació entre els plans de protecció dels seus centres històrics amb els plans urbanístics i mediambientals de la ciutat global , que afecten transversalment a la preservació dels seus béns culturals. Per això, a través de la revisió de la documentació juridicoadministrativa i del planejament des del règim legal, l'article confronta aspectes de la gestió de les quatre ciutats colonials declarades amb la situació urbana i mediambiental global de la ciutat (qualitat ambiental, canvi climàtic, sanejament, comunicacions i transport, turisme urbà, etc.) per tal de proposar accions conjuntes que integrin la gestió del Patrimoni Cultural de manera més transversal en tota l'estratègia de regeneració urbana. Al seu torn, aquestes accions conjuntes són comparades amb les solucions generals que planteja l'actual Pla d'Acció del Carib per al Patrimoni Mundial (2015-2019) per a la millora de la seva gestió patrimonial dels seus centres històrics. L'article conclou amb un seguit de propostes de millora per a la gestió del patrimoni cultural d'aquestes ciutats i de la preservació dels seus valors universals excepcionals.