El repte de compactar la perifèria residencial contemporània: densificació eficaç, centralitat selectives i diversitat funcional

Resum

Objectiu

Recuperar i enriquir el debat disciplinar sobre la revitalització de la perifèria de baixa densitat, perquè la pràctica del planejament urbà experimenti un canvi de cicle que permeti transformar en ciutat els fragments residencials -desnutridos soci-funcionalment i, en no pocs casos, a mig concloure- heretats de l'explosiu procés d'urbanització experimentat durant l'última bombolla immobiliària.

Metodologia

El sistema de ciutats del litoral d'Andalusia s'ha utilitzat com a cas d'estudi per constatar les tendències dispersives que han caracteritzat la metamorfosi de la ciutat espanyola en les últimes dècades. A continuació, s'analitza la deriva quantitativa del «concepte institucionalitzat de ciutat compacta» -centrada en establir llindars mínims de densitat residencial- revelant un posicionament nostàlgic sobre un tipus de ciutat d'impossible restauració, davant l'absència d'urbanitat que mostra la perifèria residencial contemporània.

Conclusions

Enrobustir aquest fenotip territorial amb una densificació eficaç, és un antídot necessari per combatre la seva malaltissa «condició anorèxica», però no suficient per crear la intensitat urbana que precisa la seva revitalització. Per a això, cal inserir centralitats selectives proveïdores d'un espai públic significatiu que, a més de diversitat social, proporcionin una bateria de serveis que garanteixin autosuficiència en la vida quotidiana d'aquests assentaments.

Originalitat

L'article pretén proporcionar directrius que oxigenin el planejament urbà actual, prioritzant la contenció en el consum de territori i la revitalització dels espais residencials perifèrics d'última generació.