Mesures de centralitat i escala intermèdia: el potencial estructurant de la xarxa viària al Vallès Oriental

Resum

Objectiu

Les xarxes de ciutats contemporànies continuen emancipant cap a territoris cada vegada més amplis mentre transformen els seus intersticis en mosaics heterogenis d'infraestructures, assentaments i espais oberts. L'equilibri territorial depèn en gran mesura del reconeixement d'aquests àmbits inevitables, on la forma urbana és menys sostenible i estructurada. Si bé hi ha una àmplia literatura dedicada a descriure aquest mitjà, trobem menys instruments d'anàlisi orientats a la seva lectura quantificada. L'objectiu d'aquest article és avaluar la contribució de les anomenades mesures de centralitat de manera aïllada, a partir de la simple observació dels resultats que generen. Es proposa la comarca del Vallès Oriental a la Regió Metropolitana de Barcelona com a cas d'estudi

Metodologia

Es planteja aplicar sistemàticament les mesures de centralitat reach, Closeness, betweennes i straigthness per a ràdios d'influència compresos entre els 300 i els 10.000 metres, prenent els punts mitjans dels segments entre interseccions de la xarxa viària no segregada com orígens i destinacions.

Conclusions

La combinació de les mesures Closeness i betweenness permet identificar el pes relatiu dels assentaments i el conjunt d'esquelets viaris de suport associats a cada mode de locomoció -de la mobilitat a peu a la motorizada- respectivament. Així mateix, s'obté un mapa graduat de vocacions del territori, a punt per informar estratègies de transformació i fàcilment integrable amb altres caracteritzacions del territori.

Originalitat

S'aposta per l'ús de la distància mètrica per establir la impedància entre orígens i destinacions, així com per definir els radis d'acció que prenen valors intencionadament associables a les categories habituals del repartiment modal dels viatges de proximitat.