Els noms dels llocs sense nom

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.13.38.5419

Paraules clau:

Espais perduts, tercer paisatge, espais en ombra, paisatge-rebuig

Resum

Objectiu

La ciutat contemporània genera amb facilitat llocs sense nom, espais d’identitat difusa que han rebut múltiples noms des de la teoria urbanística. L’objecte d’aquest treball és analitzar en quina mesura la interpretació d’aquests espais associada a aquests noms és convergent o divergent, és a dir, dilucidar si es tracta de termes diferents per designar una mateixa realitat urbana o si, per contra, aquests noms fan referència a diferents aspectes d’aquesta realitat, de manera que es complementen com a explicació de la mateixa.

Metodologia

S’analitza de manera comparativa la interpretació dels llocs sense nom associada als termes més significatius que s’han proposat per a identificar-los, pel que fa a tres aspectes principals: el tipus de realitat urbana concreta que designen, la perspectiva des de la qual es valora aquesta realitat i, finalment, les estratègies d’actuació proposades per a aquests espais.

Conclusions

El treball identifica el grup de termes que, dins dels quals designen els llocs sense nom, té una rellevància més gran des del punt de vista de les disciplines projectuals, i que poden considerar-se en gran mesura com intercanviables, tots ells associats a alguna estratègia de actuació en els espais residuals urbans, estratègia que és en la majoria dels casos de tipus paisatgista.

Originalitat

L’anàlisi comparativa feta ofereix arguments per descartar alguns termes que resulten equívocs per identificar els llocs sense nom, i per afermar altres en base al seu major valor interpretatiu i també instrumental.

Biografia de l'autor/a

Javier Pérez Igualada, Universitat Politècnica de València (UPV)

Professor Titular. Departament d'Urbanisme.

Descàrregues

Publicades

2018-10-31

Número

Secció

Secció d'Articles