L'allotjament universitari. Estat de la qüestió

Autors/ores

  • Ricard Pie Ninot Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
  • Josep María Vilanova i Claret Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.14.40.6767

Paraules clau:

allotjament universitari, residència universitària

Resum

Objectiu

L'objectiu d'aquest article és avaluar quina és la situació de l'allotjament en el Sistema Universitari Espanyol (SUE) en comparació amb el conjunt de països europeus i considerar quins podrien ser els objectius i estratègies a seguir per aquelles universitats espanyoles que han apostat per l'excel·lència i la internacionalització.

Metodologia

Metodològicament, l'estudi es realitza en base a l'anàlisi d'una enquesta promoguda per la Secretaria d'Universitats realitzada en el bienni 2010-2011, i un estudi comparat de les polítiques d'allotjament desenvolupades per les quinze millors universitats europees d'aquest període.

Conclusions

La primera conclusió és l'existència d'un dèficit molt greu que per la seva dimensió sembla inabordable. Inabordable per mantenir-se una concepció del segle dinou, del paper dels col·legis majors, poc d'acord amb la funció que haurien de complir en l'actualitat; per l'expansió territorial de la universitat espanyola, que ha posat una universitat a cada ciutat, o, simplement, per l'existència d'un mercat informal d'habitatges "pastera" que són més barates que l'oferta d'allotjament universitari "oficial". Actualment a Europa, l'oferta oficial cobreix les necessitats del 10% dels estudiants matriculats, mentre que a Espanya només atén al 4%. El primer repte universitari espanyol és equiparar-se a la mitjana europea.

La segona conclusió és la substitució de les ajudes en efectiu per la en espècies, tal com es fa en la majoria dels països europeus, subvencionant directament a les residències universitàries de manera que no només s'asseguri el compliment dels objectius de la beca , sinó també, s'incentivi la participació del sector privat en la promoció i manteniment d'aquests serveis.

La tercera és fomentar la participació de tots els membres de la comunitat universitària en la gestió de l'allotjament, tal com fan els sindicats universitaris alemanys o certes associacions britàniques que busquen garantir la qualitat del servei a través de convenis, associacions i sindicatures que impliquin a tota la societat.

Originalitat

L'originalitat d'aquest estudi rau en la manera com s'afronta el problema de l'allotjament universitari, des d'una posició crítica tant en relació amb l'enyorança del college, com amb una demanda il·limitada de places d'allotjament absolutament fora de lloc, i dels objectius a assolir: una oferta d'allotjament equivalent al 10% dels estudiants matriculats i una implicació social que comprometi tota la comunitat.

Biografies de l'autor/a

Ricard Pie Ninot, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Arquitecte. Catedràtic d’Urbanisme i Ordenació del Territori Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Director de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (UPC) i fundador de l'Escola d'Arquitectura de Màlaga (UMA). Director de l'Institut interuniversitari "Hàbitat, Turisme, Territori" (UPC-UMA).

Professionalment ha estat responsable de la reducció de diversos plans d’ordenació urbana i redactora del Pla Metropolità de Barcelona. Té diversos premis, entre altres el "Premi d'Investigació en Urbanisme de la XI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme 2010" per al Pla d’Habitatge de Catalunya. Ha estat directora de Serveis de Planificació de l'Ajuntament de Barcelona als anys preparatoris dels Jocs Olímpics (1989-1992). Ha publicat diversos capítols de llibres i articles en revistes sobre urbanisme i ordenació del territori.

Josep María Vilanova i Claret, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Arquitecte, doctor per la UPC i des de 1983 professor associat del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. President Associació d'Arquitectes Urbanístics de Catalunya (2001- 2010) i President de la 'Unió d'Agrupacions d'Arquitectes Urbanistes d'Espanya' (2010-2017).

Membre fundador de l'equip multidisciplinari EARHA (Habitatge Equip Assessor de Rehabilitació) (1985). Membre de l'equip redactor del 'Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta', Premi Nacional d'Urbanisme el 1983. Entre d'altres premis, va rebre el Extraordinari Premi de doctorat de la UPC i el Premi d'Urbanisme de Catalunya en 2003 per la revisió del Pla General d'Urbanisme de Torroella de Montgrí. S'especialitza en rehabilitació, així com en planificació i investigació sobre planificació del territori i del paisatge. Ha dirigit els treballs per al Pla territorial de l'habitatge de Catalunya per a la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, aprovat el 2010.

Descàrregues

Publicades

2019-06-30

Número

Secció

Secció Especial