Beques i ajuts per a l'allotjament universitari. La política de beques com a peça fonamental per al projecte de mobilitat universitària que promou la UE i l'allotjament universitari

Resum

Objectiu

L'objectiu d'aquest article és estudiar la política de beques i ajudes per a l'allotjament universitari espanyol. Aquesta política no és només una peça fonamental per al projecte de mobilitat universitària que promou la UE sinó també una condició necessària per facilitar l'accés a la universitat dels joves de famílies amb més dificultats econòmiques.

Metodologia

La metodologia utilitzada ha estat d'anàlisi comparada de les polítiques seguides en el període 2008-2011 amb les seguides en 2017.

Conclusions

Actualment el 71% dels estudiants no canvien de domicili quan ingressen a la universitat. De la resta, el 68% comparteix pis. Si s'analitza l'evolució de les ajudes a l'allotjament durant el període comprès entre aquelles dues dates, es constata que els ajuts han disminuït un 46%, pràcticament la meitat.

La raó d'aquesta a reducció tan considerable està sobretot en la introducció de la variable "rendiment acadèmic", que ha condicionat les ajudes no només a les restriccions econòmiques que al seu torn s'han endurit sinó també a l'aportació de millors qualificacions. No és objecte d'aquest article debatre sobre aquesta qüestió, sobre el sentit i objectiu de les ajudes a l'estudi que es basa en criteris d'equitat. El canvi que s'ha propiciat confon les polítiques d'equitat i d'ajuda als més desfavorits amb les polítiques de premi i incentivació dels més ben preparats.

Les dades d'aquests últims anys sobre beques per a allotjament ens mostren que aquestes són insuficients. El nombre d'estudiants desplaçats dels seus llocs de residència habitual que gaudeix d'ajudes a la mobilitat és del 22,6%. Per desgràcia, un elevat nombre d'aquest col·lectiu no compta amb aquestes beques.

Originalitat

L'originalitat de l'article passa per la denúncia del canvi a pitjor de la política de beques i ajudes a l'allotjament i la proposta d'un sistema alternatiu d'ajudes en espècie que ajudés a sostenir el sistema de residències i col·legis majors, sense detriment de la destinació finalista de l'ajuda a l'estudiant. El campus ha de canviar, ha d'obrir-se i transformar-se en una part de la ciutat, trencant la seva exclusivitat com a recinte docent, incorporant i incrementant no només el seu atractiu per a la investigació, sinó també per a altres activitats econòmiques relacionades amb la transferència de coneixement i el allotjament universitari com a part indissoluble de les activitats pròpies dels campus: Espais Socials i Campus Didàctics.