Exposicions universals i canvis en la morfologia urbana de Sevilla

Resum

L'objectiu d'aquest article és identificar i interpretar amb exactitud matemàtica la diferència entre els efectes de les intervencions que es van dur a terme a la morfologia de l'estructura urbana de Sevilla amb motiu de l'organització d'exposicions universals, amb èmfasi en l’operacionalització de tres nivells de resolució. El mètode comparatiu es va utilitzar per analitzar els canvis en els elements generatius de la unitat morfològica bàsica, teixit urbà i components de la composició de l'estructura urbana generats per les intervencions en les ubicacions de les exposicions realitzades en 1929 i 1992. L'anàlisi es va realitzar per mètrica i quantificació topològica, o qualificació dels elements generatius construïts diacrònicament. Els indicadors de tercer nivell apunten a la possibilitat de quantificació i qualificació d'indicadors d'interacció d'estructures urbanes amb sistemes urbans en el quart nivell de resolució. L'aplicació de més de vint indicadors dels elements de l'arquitectura construïts diacrònicament amb motiu d'un mateix tipus d'esdeveniment (una exposició mundial), sobre un mateix objecte (Sevilla), permet l'operacionalització i avaluació científica dels canvis espacials. Atès que els estudis actuals es centren més en l'anàlisi de l'arquitectura en diferents nivells de resolució, aquest article intenta contribuir a la teoria de l'arquitectura al vincular diferents nivells de resolució amb un major nombre d'indicadors. L'aproximació a l'anàlisi de resolució de tercer nivell apunta específicament a l'originalitat de la recerca, tractant de donar-li major significació a aquest nivell i ampliar les bases per analitzar el quart nivell de resolució de morfologia urbana.