Valoració de l'acompliment lumínic de llocs de treball a partir dels efectes no visuals de la llum natural sobre la salut

Autors/ores

  • Verónica Giraldo Gaviria Universidad San Buenaventura sede Bello, Antioquia.
  • Lucas Arango Díaz Universidad San Buenaventura sede Bello, Antioquia.
  • Elisabeth Herreño Telléz Universidad San Buenaventura sede Bello, Antioquia.

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.15.43.8903

Paraules clau:

factors humans, il·luminació circadiària, ipRGCs, melatonina

Resum

L'acompliment de la llum natural en ambients interiors ha estat estudiat en termes d'autonomia de la llum i eficiència energètica, sent comú que s'exclogui el factor humà dins de les variables d'avaluació. No obstant això, investigacions recents confirmen la rellevància d'aprofitar la llum natural la major part del dia i els seus avantatges biològics per a la regulació dels ritmes circadians; reafirmant la necessitat d'incorporar aquests conceptes en el disseny arquitectònic. En aquest article es proposa una corba de ponderació per estimar el nivell lumínic en unitats equivalents de lux melanópicos (EML) per a diferents edats, a partir de l'98.5% de supressió de melatonina, addicionalment, s'explora un mètode d'avaluació amb simulacions computacionals d'un espai d'oficina i diverses modificacions arquitectòniques, per a usuaris entre 25 i 55 anys, utilitzant un arxiu climàtic de el lloc i una mètrica d'Autonomia de llum natural (DA). Els resultats obtinguts es van comparar amb els conceptes d'il·luminació circadiària de la Certificació WELL i els estudis de Kyle Konis, exposant una perspectiva diferent de la valoració de l'acompliment lumínic i els efectes de salut en ambients d'oficina segons l'edat. Com a conclusió, s'evidencia que és possible incorporar un mètode descriptiu com a eina per ampliar el panorama a anàlisis més completes de la llum natural en ambients interiors, donant pistes de la funcionalitat espacial en termes de benestar, salut i comoditat. No obstant això, encara calen avenços en les mètriques de factors humans i en eines de simulació computacional que facilitin avaluar efectes de salut en l'arquitectura.

Biografies de l'autor/a

Verónica Giraldo Gaviria, Universidad San Buenaventura sede Bello, Antioquia.

Arquitecta, Universidad Pontificia Bolivariana, Medellín, Colombia

Magister en Bioclimática

Universidad San Buenaventura, Medellín, Colombia

Facultad de Artes Integradas

Medellín, Colombia

Lucas Arango Díaz, Universidad San Buenaventura sede Bello, Antioquia.

Arquitecto, Universidad Nacional de Colombia, Medellín, Colombia

Magister en Arquitectura y Urbanismo, Universidad Federal de Santa Catarina, Brasil

Docente Investigador del Grupo Hombre, Proyecto, Ciudad.

Universidad San Buenaventura, Medellín, Colombia

Facultad de Artes Integradas

Medellín, Colombia

Elisabeth Herreño Telléz, Universidad San Buenaventura sede Bello, Antioquia.

Diseñadora Industrial, Universidad Nacional de Colombia, Bogotá, Colombia

Magister en Ingeniería, Universidad del Valle, Cali, Colombia

Docente Investigadora del Grupo Hombre, Proyecto, Ciudad.

Universidad San Buenaventura, Medellín, Colombia

Facultad de Artes Integradas

Medellín, Colombia

Descàrregues

Publicades

2020-06-30

Número

Secció

Secció d'Articles