L'envoltant en la rehabilitació de conjunts d'habitatge protegit

Resum

En aquest article es tracta la renovació de l'envoltant de l'edificació residencial en conjunts urbans d'habitatge protegit construïts entre els anys quaranta i setanta de segle XX. L'estat i funcionament de l'envoltant d'aquesta edificació vulnerable condicionen la seva estabilitat, habitabilitat, eficiència energètica i identitat arquitectònica, amb el seu efecte en el desenvolupament equilibrat de la ciutat. La investigació se centra en una de les primeres rehabilitacions integrals que s'han completat amb un abast territorial a Espanya, la desenvolupada en el Poblat Dirigit de Caño Roto, Madrid, entre els anys 1994 i 2004. La metodologia utilitzada planteja un detallat anàlisi qualitativa i quantitatiu de l'adequació funcional de l'envoltant tèrmica en el moment previ a la rehabilitació, que dóna lloc a un diagnòstic, i en el moment actual, que permet avaluar el resultat. Els dos estats s'estructuren en funció dels tancaments de coberta, façana i sòl, segons la definició que fa d'envolvent tèrmica el Codi Tècnic de l'Edificació i aplicant els seus barems per obtenir una avaluació objectiva i actual. L'estudi sistemàtic de la intervenció en l'envolupant constata que el procés de rehabilitació ha aconseguit uns paràmetres òptims, que contribueixen a la renovació de parc edificatori a escala urbana, però suposa l'alteració de la seva imatge amb la consegüent pèrdua de valor patrimonial o interès arquitectònic . Aquest resultat porta a qüestionar les pautes i principis d'aquestes operacions, que per la seva relativa novetat no compten amb una normativa pròpia.