Paisatge i urbanisme en el segle XXI. Algunes reflexions sobre l'estat dels assumptes

Resum

Durant diverses dècades, la noció de paisatge ha estat instrumentalitzada per diversos camps d'estudi i amb els punts de vista i interessos més diversos. Aquesta és una noció que reuneix totes les característiques dels espais liminar, àrees caracteritzades per la seva naturalesa mediadora. No obstant això, l'èxit i la ràpida extensió del concepte de paisatge encara no ha experimentat un desenvolupament similar en el camp metodològic ni està aconseguint un consens suficient per ser aplicat a l'àmbit administratiu. En aquesta contribució, ajustarem la nostra reflexió al voltant de la idea de paisatges urbans històrics, destacant la necessitat d'abordar l'enfocament de "gestió del canvi" exigit per les ciutats de segle XXI. Amb aquesta finalitat, aprofundirem en algunes noves iniciatives de gestió urbana, en què la "prosumer citizenship" comença a ser un element clau en la construcció de la identitat dels espais habitats. En la mateixa línia, també es discutirà l'abast i el contingut de la disciplina emergent de l'urbanisme tàctic, prestant especial atenció a les limitacions del "pensament de disseny" en els centres històrics de les ciutats; àrees afectades per ambients que freqüentment són problemàtics, on entren en joc les complexes regulacions de tutela individual o col·lectiva que requereixen els béns culturals.