Sobre habitar: subjectes, objectes i espai habitable

Resum

Aquest treball recupera les propostes arquitectòniques i artístiques de les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial que -segons les principals línies de pensament d'aquests anys- redefineixen l'espai habitable a partir dels factors perceptius i emocionals del subjecte que habita. L'objectiu és demostrar com aquestes produccions vinculen els seus continguts estètics i ideològics amb obres anteriors però, al mateix temps, són coherents amb propostes recents perquè donen respostes aplicables a les necessitats de el món actual. La revisió dels textos de certs filòsofs, així com la relectura d'assaigs d'arquitectes i artistes, constitueixen el marc teòric que articula la seqüència d'obres analitzades. Metodològicament, els projectes i els escrits que els sustenten es retroalimenten successivament en un camí que no només implica la intimitat associada a l'interior de l'espai habitable, sinó també les relacions socials i ambientals establertes amb l'exterior i amb la natura. Aquest enfocament transversal de l'habitabilitat, que entrellaça diverses disciplines per a abordar la seva redefinició, és una de les novetats de la investigació. La revisió crítica dels paràmetres positivistes i higienistes heretats de el Moviment Modern que aquests treballs duen a terme des de la lògica d'un humanisme sostenible, juntament amb la constatació de la vigència actual dels seus enunciats i la seva contribució a la millora de l'habitabilitat són algunes de les principals conclusions d'aquest estudi.