Fàbriques de resiliència. Una oportunitat per al patrimoni industrial: el cas de la Trinitat

Resum

L'objectiu d'aquest treball és repensar l'estratègia per revitalitzar els edificis industrials i transformar-los en fonts de resiliència, millorant la seva vivència com a espais. Ens centrem a La Fàbrica de Vidre La Trinitat de Sevilla i l'estudi del seu entorn físic i humà, imprescindible per desenvolupar un acostament integral. Ens emmarquem en els camps del patrimoni i del comportament ambiental d'edificis, en els quals s'han desenvolupat treballs sobre energia i confort interior. Proposem una aproximació a la rehabilitació de patrimoni industrial des de la resiliència, el disseny ecològic i la interacció social. Com a novetat, ampliem el camp als requeriments d'una visió necessària per abordar els reptes de futur immediat. La importància de re-habitar el patrimoni industrial es dóna en una societat que necessita mecanismes per enfrontar les mutacions que poden aparèixer en tots els ordres. Afortunadament, aquests dos requeriments es retro alimenten ja que la rehabilitació industrial pot esdevenir una estratègia sostenible clau. La metodologia aplica conceptes de disseny ecològic i eines per proposar un entorn integrat per al patrimoni. També es planteja com un marc que inclou múltiples eines de disseny i dades per analitzar. Alguns fluxos de treball clau s'exemplificaran en el cas triat. La rehabilitació del 'patrimoni industrial és una oportunitat per reconstruir el teixit urbà i social, convertint-lo en focus de resiliència per a la ciutat. Per a això és necessària una aproximació amb objectius i eines múltiples, com queda exemplificat pel cas proposat, ja que els nous reptes necessiten un major grau de fortalesa, que serà fruit d'aquesta xarxa de qualitats en sinergia.