Els tramvies en els països del socialisme real dels anys 1960 i 1970: de la crisi a l'impuls

Resum

Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció i el desenvolupament de sistema tramviari en els països europeus del socialisme real va ser, si més no, dubitatiu i molt diferenciat. Tant a Occident com a Orient, l'automòbil es va convertir en el mitjà universal de transport i el Moviment Modern va triomfar en l'urbanisme, de manera que el sistema tramviari es va veure com un mitjà de transport vetust i inadaptat, sense futur. No obstant això, l'impuls industrial i el fort creixement urbà des de mitjans dels anys 1960 en els països de règim comunista, va implicar el desenvolupament de sistema tramviari, així com la integració del seu funcionament en el sistema de transport urbà-suburbà. L'objectiu d'aquest article d'història urbana i de l'transport és donar compte del període de renaixement tramviari a l'Europa de l'socialisme real durant les dècades de 1960 i 1970, amb les seves contradiccions i problemes, i, en concret, explicar la implementació de l'tramvia ràpid a les seves ciutats. Per mostrar-ho, s'analitzen els plantejaments teòrics i pràctics, així com el propi desenvolupament de l'tramvia, en dos casos diferencials d'estudi: la ciutat txeca d'Ostrava i la ciutat russa de Yaroslavl. Es conclou que als països europeus comunistes hi va haver una considerable diversitat tant en la política de transport públic urbà, com en les solucions d'interrelació de transport i ciutat. Aquesta investigació ofereix un tema poc estudiat que permet entendre millor la planificació urbana socialista i les seves diferències i similituds amb l'experiència d'Europa Occidental