Caracterització morfo-tipològica dels barris obrers públics a la ciutat de Guayaquil (1937-1948)

Resum

L’objectiu fonamental de la investigació és descriure i caracteritzar els barris obrers produïts per institucions públiques a la ciutat Guayaquil entre 1937, any en què inicia la seva acció la Caixa de l’Assegurança Social, i 1948, quan a l’Equador finalitza el període de crisi econòmica i política i es produeix un canvi en el model d’urbanització cap a la ciutadella. Aquests barris representen els orígens de l’arquitectura i l’urbanisme modern a Guayaquil perquè suposen una revolució de les formes urbanes i els tipus edificatoris, en relació als espais de transició entre el carrer i la casa. Els projectes afronten el problema de l’habitatge considerant nous estàndards higiènics, optimitzant la cèl·lula d’habitatge, estandarditzant els sistemes constructius i incorporant serveis d’ús comunitari a escala de barri. La investigació és qualitativa i es centra en la relació entre l'organització espacial i les pràctiques socials i incorpora certs valors quantitatius que permeten una anàlisi comparativa sobre la base de variables comunes. S’aborda l’estudi amb el mètode analític-sintètic que consisteix en la qualificació i caracterització dels trets determinants de cada cas des de la seva contextualització històrica i geogràfica fins a un anàlisi a diferents escales: el conjunt urbà, l’agrupació d’habitatges i els tipus d’habitatge . L’arquitectura d’habitatge analitzada transforma radicalment la cultura del habitar de la societat de Guayaquil i l’afany d’aquesta investigació és valoritzar aquests barris com a patrimoni cultural.