La ciutat com a escenari d'innovació docent. El cas de la passarel·la urbana en els ensenyaments de Moda

Resum

Les ciutats constitueixen una realitat històrica i patrimonial de ingent valor cultural. Fruit de tal bagatge, s'erigeixen en candidates per aportar recursos de gran potencial formatiu per a institucions acadèmiques. Mitjançant planificacions estratègiques, és factible idear accions que compaginin la innovació docent amb el gaudi de determinats elements urbanístic-arquitectònics, de manera que es generin escenaris on convergeixin pedagogia i patrimoni, i tots dos components resultin reforçats en reciprocitat. Partint d'unes reflexions sobre la innovació en modalitats d'Ensenyament/Aprenentatge, el present text té com a objectiu centrar-se en dos tipus de sinergies universitari-urbanes, anomenades a intensificar la referida convergència: adscripcions i participacions. Si bé les primeres són rellevants, l'article se centra en el cas específic de les segones, associant-les a el marc educatiu dels ensenyaments de Moda. La metodologia estructura un estudi comparat de les passarel·les urbanes, contemplant-com a llocs on es porta a terme una exposició creativa de resultats de l'aprenentatge per part dels alumnes. Amb aquesta finalitat, i seguint un model teòric comú, s'analitzen els casos següents: Anvers (barri de Eilandje), Madrid (Teatro Real, Comte Duc i Escorxador), Savannah (Museu d'Art), Milà (Teatre Vetra), Cannes (Rue d'Antibes), Terrassa (Teatre Alegria), Florència (Via Tornabuoni) i Nova York (Greenwich Village). Tots ells són exemples il·lustratius de l'exitosa i original combinació de dinàmiques d'innovació pedagògica amb el valor de el patrimoni urbanístic-arquitectònic de cada emplaçament. Després de la lectura transversal dels referits casos recents, s'extreuen conclusions proactives, amb el propòsit que puguin induir a estratègies de valor equivalent en altres ciutats, i en àrees de coneixement alternatives.