Percepció de la qualitat de vida a l'habitatge. Període de contingència per COVID-19 a la ciutat de Xalapa-Mèxic

Resum

Els canvis que l'ésser humà ha provocat en el medi ambient generen deficiències que desequilibren les condicions de benestar, col·locant a la humanitat en posicions divergents al no proposar les respostes adequades pel que fa a l'hàbitat, la llar i la qualitat de vida de l'habitant, partint en un model de ciutat inequitatiu i discriminant, que minimitza la resposta integral col·laborativa i fragmenta els drets per obtenir un hàbitat insostenible. El període de la Contingència COVID-19 en el context de Mèxic ha posat en evidència molts problemes plantejats en relació amb propostes inadequades, les quals, estant en la tancada, posen en discussió temes que impacten en l'ésser humà, com el medi ambient, l'economia, salut, etc. i en essència una barreja on l'estabilitat física i emocional de l'habitant és fràgil. L'objectiu d'aquesta investigació és repensar la formulació de propostes per a produir un hàbitat saludable, adequat, equitatiu i sostenible, que incentivi la generació d'idees des d'una visió sistèmica integral, basada en una metodologia quantitativa per identificar situacions relacionades amb la satisfacció en l'hàbitat, com a cas d'estudi es desenvolupa a la ciutat de Xalapa, Veracruz. Els resultats mostren les condicions reals de l'habitatge, en què es van contrastar les activitats amb l'espai residencial, evidenciant les deficiències reals en mantenir als seus habitants en una suposada seguretat interna. Les conclusions ens porten a pensar la urgència de nous enfocaments sobre com millorar l'habitatge i deixar de pensar que l'espai públic és l'únic satisfactor de les absències de el sector privat, de manera que oferir alternatives integrals, diverses i flexibles és factible.