Claus operatives per a la gestió del paisatge des del reconeixement patrimonial del territori

Resum

El paisatge, expressió sensible de la pluralitat dels nostres territoris, s'oposa a una gestió uniforme i estandarditzada dels mateixos. En les últimes dècades s'ha consolidat com un vector estratègic per a la construcció d'una renovada ciència del territori orientada al manteniment i la posada en valor del seu caràcter i els seus valors propis. L'objectiu d'aquest text és emfatitzar el paper central que el patrimoni juga en aquest complex canvi de paradigma i aportar claus metodològiques per a la seva incorporació efectiva en la gestió del paisatge des d'un enfocament projectual. Per a això, es proposa un possible protocol estratègic per a la implementació del patrimoni en un projecte de paisatge basat en l'anàlisi concatenat de tres experiències internacionals que s'aproximen a territori buscant produir interaccions eficaces entre patrimoni i paisatge: els parcs patrimonials, la biografia del paisatge i la planificació paisatgística regional a Itàlia. La interpretació del paisatge com a estratègia narrativa i com una estructura relacional de valors patrimonials es suggereix com una línia de treball pertinent per a la transferència pràctica de el patrimoni en una acció sobre el territori argumentada des del paisatge.