Apories de la recerca en arquitectura: adaptació del model científic en la producció i divulgació del coneixement explícit

Resum

La múltiple condició disciplinar de l'arquitectura involucra una diversitat de sabers molts dels quals s'adquireixen i difonen des de la pràctica, és a dir, de forma tàcita. No obstant això, l'arquitectura també està conformada per un coneixement explícit que es pot conservar i transmetre amb claredat i de el qual s'ocupa aquest text. Les exigències acadèmiques actuals han refermat un model d'investigació científica no habitual per a l'arquitectura que al segle XX s'havia consolidat la seva producció teòrica per mitjà de revistes i llibres independents no arbitrats. El nou model ha propiciat debats sobre la pertinència i possibilitat d'adaptar disciplines creatives a estàndards d'investigació i difusió científics. Amb l'objectiu de posar tal problemàtica en perspectiva, aquest article examina les formes hegemòniques de producció i divulgació de el coneixement arquitectònic i aporta un panorama teòric sobre el que significa investigar en arquitectura. Argumenta que l'arquitectura, a més del seu component tècnic, té un paper sociocultural que es converteix en una forma de coneixement a desenvolupar per mitjà de la investigació científica i per evidenciar-presenta un original anàlisi de teories paradigmàtiques de segle XX (Le Corbusier i Robert Venturi amb Denise Scott Brown) sota els criteris d'una producció de coneixement metòdic susceptible de divulgar en publicacions científiques.