Les portes de la memòria: Concepción (Xile)

Resum

Concepción apareix com una ciutat nova amb poques empremtes referents al seu passat, a causa d’una història que s’escriu a episodis de rèpliques de terratrèmols. La ciutat xilena apareix sempre com un decorat nou, amb poques al·lusions a un passat turmentat que rima amb superacions col·lectives. No obstant això, les portes i vestíbuls de les cases representen una declarada excepció, anònima davant el transeünt distret. El present article és un dels resultats d’una investigació científica, des de la perspectiva de la geografia cultural i de l’arquitectura vernacla, realitzada a partir d'un treball etnogràfic urbà. L’interès és teòric a escala local, en la recuperació de la tradició urbana maputxe, així com, d’altra banda, a escala més general, sobre la re-valorització de la transmissió d’un patrimoni vernacle, com a forma de resiliència col·lectiva davant els desastres naturals. El costum de mantenir o recuperar les portes de les cases al llarg de el temps, no només és un fet que obeeix a una funcionalitat, sinó que tanca un testimoni intencional, amb una significació. Darrere de la conservació de la porta original, hi ha la recerca d’una continuïtat, la gesta de fer palès una presència i una identitat pròpia llaurada a força de superacions. La porta és el símbol, com veurem, de la permanència i de la transmissió col·lectiva d’una identitat i alhora testimoni de retrobament amb el ric passat cultural d’arrel rural, europea i maputxe.