COVID-19 i ciutat: cap a un model integrat d'habitatge, microbiologia, ambient i urbanisme

Autors/ores

  • Felipe Encinas Escuela de Arquitectura, Facultad de Arquitectura, Diseño y Estudios Urbanos, Pontificia Universidad Católica de Chile; Centro de Desarrollo Urbano Sustentable (CEDEUS) https://orcid.org/0000-0002-9428-3907
  • Katia Soto-Liebe Facultad de Economía y Negocios, Universidad de Chile https://orcid.org/0000-0002-7021-216X
  • Carlos Aguirre-Nuñez Escuela de Construcción, Facultad de Arquitectura, Diseño y Construcción, Universidad de Las Américas https://orcid.org/0000-0001-7556-8352
  • Bernardo González Facultad de Ingeniería y Ciencias, Universidad Adolfo Ibañez; Centre of Applied Ecology and Sustainability (CAPES) https://orcid.org/0000-0003-1711-1471
  • Waldo Bustamante Escuela de Arquitectura, Facultad de Arquitectura, Diseño y Estudios Urbanos, Pontificia Universidad Católica de Chile; Centro de Desarrollo Urbano Sustentable (CEDEUS) https://orcid.org/0000-0002-0420-5383
  • Alejandra Schueftan Instituto de Arquitectura y Urbanismo, Universidad Austral de Chile; Instituto Forestal
  • Juan Ugalde Centro de Investigación en Tecnologías para la Sociedad (C+), Facultad de Ingeniería, Universidad del Desarrollo; Núcleo Milenio para la Investigación Colaborativa en Resistencia Antimicrobiana (MICROB-R) https://orcid.org/0000-0001-6638-0817
  • Carlos Blondel Instituto de Ciencias Biomédicas, Facultad de Medicina y Facultad de Ciencias de la Vida, Universidad Andrés Bello https://orcid.org/0000-0002-7099-6347
  • Ricardo Truffello Instituto de Estudios Urbanos y Territoriales, Facultad de Arquitectura, Diseño y Estudios Urbanos, Pontificia Universidad Católica de Chile; Observatorio de Ciudades UC (OCUC); Centro de Desarrollo Urbano Sustentable (CEDEUS) https://orcid.org/0000-0002-6601-9770
  • Paz Araya Integrative Research Institute on Transformation of Human-Environment System (IRI THESys), Humboldt-Universität zu Berlin
  • Carmen Freed Escuela de Arquitectura, Facultad de Arquitectura, Diseño y Estudios Urbanos, Pontificia Universidad Católica de Chile

DOI:

https://doi.org/10.5821/ace.16.46.9645

Paraules clau:

Coronavirus, vulnerabilitat, pobresa energètica, amuntegament

Resum

A partir de maig de 2020, la crisi sanitària global causada pel virus SARS-CoV-2 trasllada el seu epicentre cap a Llatinoamèrica, amb focus en ciutats que presenten alts índexs de pobresa, segregació i amuntegament. Els avenços en microbiologia permeten entendre en profunditat les relacions entre ciutat, COVID-19 i altres microorganismes, però cal establir un marc conceptual que les articuli, especialment en contextos on les determinants socials són tan rellevants. Aquest article té com a objectiu el proposar una aproximació integrada de microbiologia, habitatge, ambient i urbanisme, a partir d'un model d'interaccions i una anàlisi empírica per a Santiago de Xile. En base a això, es va poder analitzar com el procés de propagació a la ciutat es veu potenciada per vulnerabilitats d'índole soci espacial, sanitària intra-domiciliaria i urbana, més una aproximació des del concepte de pobresa energètica. Al mateix temps, es va poder comprovar com les variables associades a aquestes vulnerabilitats permetien explicar la taxa d'incidència de casos confirmats per cada 100 000 habitants a través de les diferents comunes a l'àrea metropolitana de Santiago de Xile. Dins d'aquestes, destaquen el nivell d'amuntegament dels habitatges, la quantitat de llars amb caps de la llar en treball precari i els viatges cap al districte central de negocis de la ciutat. Finalment, s'estableix la necessitat de proposar una agenda de recerca per a aquest nou equip multidisciplinari de "Microbioma Urbà" en relació amb la necessitat de realització de mostrejos microbiològiques que permetin millorar les condicions d'habitatges, barris i ciutats, aportant en la superació de les vulnerabilitats identificades en aquest estudi.

Descàrregues

Publicades

2021-07-06

Número

Secció

Secció d'Articles