Accessibilitat urbana i connectivitat dels centres de treball a Culiacan

Resum

L'anàlisi de l'accés a les oportunitats de la ciutat és l'objectiu de l'evolució del paradigma de mobilitat a un d'accessibilitat urbana. En aquest article, aquesta anàlisi està emmarcada per les teories de la ciutat monocèntrica i la centralitat de la xarxa, aquesta última com a aproximació a l'accessibilitat sobre la base de la infraestructura viària que suporta els viatges. Aquest estudi s'enfoca a la concentració de les activitats laborals i la connectivitat com a qualitat dels vincles rellevants entre l'ocupació i la població ocupada. Per a l'abordatge de la connectivitat es van utilitzar quatre mesures diferents de centralitat per mitjà d'eines de processament a SIG: per proximitat, grau de centralitat, per intermediació i “eigenvector”, procurant una anàlisi múltiple de la xarxa. Pel que fa a la concentració del treball a la ciutat, es van aplicar els mètodes didentificació de subcentres urbans: pics de densitat docupació en zones contigües i llindars de concentració. Per a aquests mètodes es va utilitzar informació de l'INEGI, disponible a nivell nacional a Mèxic. Els resultats revelen quantitativament els trets de connectivitat de la xarxa de la ciutat i la força del centre urbà a causa de la concentració de llocs de treball i la seva connectivitat. De la mateixa manera per a cada centre de treball, segons el nombre de llocs ocupats, població ocupada amb potencial accessibilitat i la connectivitat de la seva àrea de servei, expressada per les diferents formes de centralitat.