Pertinença al lloc: anàlisi fenomenològica interpretativa de l'habitatge incremental

Resum

L'habitatge incremental, recolzada per fons governamentals, significa una solució per a les llars de baixos ingressos, que els permet autogestionar el procés de personalització d'unitats sense acabar. Aquest article utilitza una anàlisi fenomenològic interpretatiu per examinar la pertinença de les llars a casa incremental. El seu objectiu és argumentar que hi ha espai per a teoritzar l'habitatge incremental, el que dóna una idea de la importància de reunir-se en un lloc, sense simplificar massa la diversitat de responsabilitats de construcció i habitatge dels residents. L'autor utilitza la idea d'habitatge de Martin Heidegger per examinar la noció entrellaçada de construir i habitar una casa incremental. La raó subjacent per utilitzar el treball de Heidegger és la seva interpretació d'un habitatge, que ell veu com un procés continu de construcció d'una casa. La hipòtesi sosté que, els esforços de les llars per completar la casa sense acabar, conrea el sentit de reunió dels membres de la família, per augmentar el seu sentit de pertinença a el lloc. Aquesta pertinença s'entén en relació amb la rutina dels ocupants, com l'organització física i social de l'procés de construcció, que transcendeix l'impediment social present als barris de baixos ingressos.