Projecte centre de coneixement urbà: EUP de Mataró - Ajuntament de Mataró: eines d’ajuda a la presa de decisions dins de l’àmbit de la gestió municipal

Miquel Roca Cisa, Joan Triadó Aymerich, Jordi Arderiu, Perelló -

Resumen


La utilització de grans quantitats de dades dins de l’àmbit de gestió municipal, planteja uns problemes importants d’extracció d’informació i , anant més enllà, d’extracció de coneixement.

En aquest article es presentaran eines d’ajuda a la presa de decisions, que permeten visualitzar anàlisis complexes que relacionen tipus de dades diversos, tals com l’estructura física de la ciutat (carrers, illes, parcel·les, portals), la població que hi viu, els centres proveïdors de serveis i les característiques de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. També permeten fer hipòtesis i simulacions dels diferents escenaris.

Aquestes eines s’han aplicat a la ciutat de Mataró, mitjançant el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, i hi estan involucrades dades que tenen origen en diferents departaments municipals, com ara el Padró d’Habitants, el Cadastre i el Mapa de la Ciutat entre altres.

L’Ajuntament de Mataró a través del Servei d’Estudis, per una part i l’Escola Universitària Politècnica com soci tecnològic han creat el Centre de Coneixement Urbà per dur a terme aquestes activitats.

El projecte es basa, fonamentalment, en la superioritat de la informació gràfica sobre de l’alfanumèrica. Un aspecte essencial és la ubicació de les dades en el territori, a partir de la seva georeferenciació tal com fa un SIG, però en el nostre cas el SIG és simplement una interfície i el que realment es valorat i potenciat és la interacció entres les diferents tipologies de dades, per acabar generant uns indicadorstambé gràfics i georefenciats (entitats o mapes temàtics) que presenten la síntesi resultant aportant una informació qualitativament diferent a la informació inicial.

Aplicacions:

1) Centres proveïdors de serveis i proximitat.
La idea és associar l’àrea d’influència d’un determinat centre proveïdor de servei (amb aquest nom es pot representar un centre d’ensenyament, un ambulatori, un centre cívic etc.) amb la seva capacitat de donar aquest servei (nombre de places) i amb la població ‘target’ del citat servei que hi ha a l’entorn físic del centre.

D’aquesta manera es pot generar un indicador de l’àrea d’influència sobre el seu territori més proper. Això permet al polític o al gestor, d’una mirada, percebre sobre el mapa de la ciutat o el territori, si hi ha ‘buits’ significatius en la cobertura i també veure ‘que passaria si’ s’augmenta la capacitat d’un centre, o es canvia d’emplaçament, o se’n tanquen u obren de nous.

2) Activitat econòmica i relació amb la població
Permet tenir una visió de l’activitat econòmica de la ciutat agrupada per sectors (epígrafs normalitzats) podent escollir activitats relacionades de diferents maneres, com per exemple: tot el comerç al detall, tot el comerç a l’engròs, la restauració, la banca, el tèxtil etc. Es presenten totes les entitats que corresponen a cada consulta en forma de números de policia o parcel·les. Es visualitza també en forma gràfica la superfície declarada per aquesta activitat. Igualment també es pot relacionar amb la població, predefinint unes zones d’influència de cada centre d’activitat i mostrant un temàtic de la població que en queda fora permetent per tant aplicacions de geomarketing.



DOI: http://dx.doi.org/10.5821/ctv.7582

Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.