Urbanisme interior: la contribució de l’espai privat com a progrés d’allò públic en la ciutat contemporània: aplicació al cas de Barcelona

Resumen

L’objectiu principal de l’article és mostrar que la qualitat de l’espai urbà es manté, en gran part, pendent del grau de l’afortunada associació aconseguida entre allò públic i allò privat. S’hi planteja la paradoxa de fixarse en els interiors privats per conèixer millor l’espai públic de la ciutat de Barcelona. L’article s’estructura en tres parts. En la primera aproximació es realitza un recorregut cronològic a través de projectes i iniciatives particulars que han introduït una dimensió pública a la ciutat. En la segona es vol mostrar de quina manera determinats espais públics es poden llegir a través de la incidència que hi tenen els espais interiors que l’acompanyen. En l’última aproximació s’hi recull l’anàlisi iniciat a través de diverses reglamentacions urbanes de cara a examinar els instruments i recursos coercitius utilitzats per regular aspectes relatius a l’interior d’edificis i parcel·les amb incidència directa en les qualitats de l’espai públic immediat.